Aquesta tarda hem anat a l’hort i només arribar hem vist que el gran enciam havia crescut molt. I ara s’estava fent molt alt i a dalt de tot començaven a sortir floretes. A la part de sota s’estaven assecant les fulles. Hem pensat moltes coses: que calia regar-lo més, que s’estava podrint, que ja no li agradava créixer allà, que necessitava tenir més enciams a la vora i moltes altres ideess. Hem decidit regar-lo per veure si no s’assecaven més les fulles i aleshores la Nit ha pensat que potser no calia que ens preocupèssim perquè segurament de les flors sortiria una llavor i podríem tenir més enciams.
Després ens hem preparat per anar a observar la resta de plantes que creixen a l’hort i havíem de trobar si alguna planta més s’estava secant.
N’hem trobat algunes i sobretot les nostres faveres. Estaven completament negres i ja no tenien gairebé ni fulles. Tot i així hem trobat alguns fruits encara i també eren negres. Hem tornat a pensar que podia haver passat i com serien, que estaven secs, durs i aixafats, que estaven podrits, que ja no tenien faves, que no havien pogut beure l’aigua de la pluja com les altres plantes verdes i moltes coses més. Per saber més coses hem agafat algunes tavelles i les hem obert. A dintre hi havia faves, dures i fortes i sobretot de color morat, perquè són les nostres faves reina mora. S’havien convertit en boniques llavors que hem guardat en una capseta per tenir-les pel proper curs i donar-les als nens i nenes que faran P5 com nosaltres ara.
Encara hi havia tabelles verdes i en obrir-les les faves eren encara verdes, no s’havien tornat morades.
I això és tota la feina que hem fet, moltíssima. Ah i també ens hem mullat el cap per treballar més fresquets, doncs picava una mica els sol.
