4rt. 3a edició de Masterchefhort.

 

4rt. Les plantes aromàtiques i remeieres.

A l’hort també hem seguit cuidant i coneixent les plantes remeieres que hi creixen. Per començar hem fet un joc que ens ha ajudat a veure que hi tenim moltes plantes aromàtiques diferents i hem conegut algunes olors. Hem vist que n’hi ha 4 que fan olor a llimona: la tarongina, la farigola llimonera, la marialluïsa i el llimoner; però això era un repte i les hem trobat després d’olorar-ne moltes.

Després hem observat com van les patateres, que tenen molt bon aspecte. Ens hem posat a treballar i hem fet diferents feines: alguns nens i nenes hem ajudat als pares i mares que estaven treballant a l’hort. Estaven treballant amb les aixades, arrencant herbes i arreglant els camins. Nosaltres amb els rasclets hem recollit les herbes tot fent piles i portant-les als compostadors.

També hem trobat que hi havia molts llimacs a les tapes dels compostadors, els hem agafat i els hem portat al parc del Turó.

En acabar hem fet un encàrrec que teníem dels nens i nenes de la classe dels grills de P4, hem preparat uns testos amb terra, per poder sembrar i experimentar amb llavors de tomàquets i els hi hem portat a la classe i explicat com calia fer-ho.

Hem cuidat i plantat algunes plantes aromàtiques i hem preparat uns ramells de romaní, sàlvia, farigola i espígol perquè s’assequin. Aquests ramells els hem penjat a la vora de la taula de l’hort.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4rt. Les plantes aromàtiques i remeieres de l’hort.

Avui a l’hort hem seguit coneixent, treballant i cuidant les plantes aromàtiques que tenim a l’hort. Estan plantades sobretot en dos punts diferents de l’hort,  en el  laberint on hi ha moltes de diferents i en els marges de l’hort. Algunes ja fa molt de temps que hi són, i s’han fet arbustos molt grans. D’altres no són arbustos, són herbes i cada any es moren quan arriba el fred. Algunes de les plantes aromàtiques que tenim a l’hort li agraden molt als cuiners i de vegades ens en demanen per cuinar. Hem estat observant com estaven les plantes remeieres de l’hort, i hem vist que podíem fer una feina per mantenir-les. Amb els rasclets, hem arrencat algunes herbes del voltant dels romanís, espígols i farigoles dels marges de l’hort. Les hem deixat ben airejades i fins i tot hem podat algunes branques seques.  Quan hem acabat aquesta feina hem fet un joc de memòria i ens ha sortit molt bé. Es tractava de recordar en un temps determinat el màxim número de plantes remeieres de l’hort i ha estat molt divertit. Quan hem acabat hem pogut collir enciams de l’hort i ens els hem emportat a casa.

P3. Anem a l’hort amb els padrins.

Aquest matí ha estat ben especial, ens han vingut a buscar els padrins de 4rt i ens han acompanyat a l’hort. Ells ens han ajudat a plantar maduixeres. Hem agafat compost del compostador, hem fet els forats amb les pales, i hem plantat moltes maduixeres. En acabar les hem regat i hem passejat amb ells per l’hort. quan hem acabat, hem recollit les eines. Ens ha agradat molt i volem tornar junts a l’hort.

4rt. Preparem la terra.

Aquesta setmana en anar a l’hort hem parlat uns estona per veure que més ens agradaria tenir a l’hort, que ens agradaria plantar o sembrar. Tots hem tingut moltes idees i així podrem portar planter nou i llavors noves de la Fira de la Candelera.

Després hem parlat d’una activitat que farem amb els fillols de P3, els globus i les bombolles. La propera setmana plantarem maduixes amb ells, i avui hem preparat els espais on treballarem. Hem buscat espais que no eren les parcel·les de l’hort on hi ha la resta de verdures, doncs les maduixeres poden viure més anys i hem decidit posar-les en altres espais de l’hort. Hem remenat molt la terra, hem arrencat algunes herbes i després hem adobat. Creiem que ho hem deixat molt ben preparat per fer una bona feina amb els fillols.

4rt. Què bones les crispetes!

Aquest matí ens ha encantat anar a treballar al’hort, doncs hem fet una activitat ben diferent. Hem agafat les panotxes que teníem penjades a l’hort des de que les vam recollir el mes d’octubre. Teníem panotxes amb blat de moro grogues i fosques, i també teníem unes amb uns grans força més grans. També hem tingut blat de moro d’una botiga i així hem pogut comparar diferents llavors del blat de moro.

Hem vist que tot el blat de moro no és bo per fer les crispetes, doncs amb la panotxa de les llavors més grans no han sortit les crispetes. Les llavors s’han inflat, s’han esquerdat una mica les pells i ha començat a fer-se la crispeta, però no ha acabat de sortir.

Amb la resta de blat de moro que hem provat si que han sortit les crispetes, però no totes han sortit iguals: unes han sortit ben blanques i amb la pell fosca, unes altres blanques i amb la pell clara i finalment les que teníem del supermercat eren més grogues i amb la pell clara. Sabeu que el gust també és diferent?

4rt.Plantem api. (1)

Aquest curs volem conèixer altres plantes que també podem conrear a l’hort i o bé no són verdures i hortalisses, o bé no les coneixem tant. De moment ja hem sembrat els bulbs de safrà.

Avui teníem planter d’una hortalissa que pocs coneixíem, l’api. Les seves fulles ens han recordat al julivert i al coriandre. Hem investigat una mica abans de plantar. Hem preguntat als cuiners, ens han explicat que es pot menjar cru o cuinat i que ells n’utilitzen molt.

Per fer aquesta activitat ens ha acompanyat la Carla, que sempre que pugui vindrà tots els dijous a donar-nos un cop de mà.  Nosaltres hem plantat l’api a la parcel·la on hi creixen les bledes, doncs són també una bona  associació. 

Primer de tot hem vist que no hi havia cap parcel·la lliure a l’hort i hem pensat que l’hauríem de plantar vora una altra hortalissa. Hem vist que a l’hort ja hi creixen juntes algunes plantes com els enciams i les cebes i els nens i nenes de primer ens han explicat que són dues plantes amigues i poden créixer bé juntes. D’aquesta manera, amb les associacions d’hortalisses podem aprofitar més les parcel·les i a la vegada afavorim el creixement d’ambdues plantes.

Un cop hem decidit quina seria la parcel·la més convenient, hem distribuït el planter pensant en el seu creixement futur i hem decidit fer una línia a la part més externa de la parcel·la, doncs al mig hi havia les bledes en ziga-zaga. Hem utilitzat els plantadors per fer els forats i un cop plantat tot l’api hem regat amb les regadores les plantes acabades de trasplantar. Hem observat l’aigua com es distribueix per la terra en regar. Hem aprofitat molt el matí i fins i tot hem pogut fer més feina.

Preparació de parcel·les.

Durant aquesta setmana tots els grups en anar a l’hort hem col·laborat per preparar les parcel·les que encara no estaven ni sembrades ni adobades. Són les darreres parcel·les on plantarem i que calia afegir-hi terra i adob per deixar-les apunt. Amb cubells pales i el carretó hem transportat un munt de terra que un camió havia deixat fora de l’hort i a tots ens ha agradat molt aquesta feina. Cada grup ha pres diferents decisions i estratègies per fer aquesta feina. 

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

?

 

4rt. El safrà. (1)

Aquest dijous vam anar a l’hort i vam sembrar una planta que no és una hortalissa o verdura, ni cap fruita, però té un ús alimentari. És tracta de bulbs de safrà. Ho vam fer en dos espais diferents de l’hort. Vam utilitzar una eina especial per fer forats amples i profunds, el plantador de bulbs.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El safrà és una espècie que s’utilitza com a condiment i els cuiners ens van explicar moltes coses. Ara ens toca investigar i seguir cuidant els bulbs sembrats.

També vam trobar algunes flors a l’hort que serien de bulbs conreats altres anys i vam fer una cosa molt divertida, vam agafar els filaments vermells de la flor i ens vam tatuar la nostra inicial a la mà.

4rt. El blat de moro.

El curs passat vam sembrar cereals a l’escola, vam conéixer el blat, l’ordi i la civada entre d’altres. Però el que més ens va agrada va ser el blat de moro perquè en vam sembrar cap a la primavera i si tot anava bé en faríem crispetes.

Avui hem collit les panotxes i les penjat fins que fem les crispetes.